¿Cualquiera puede ser detective privado? No: requisitos, habilitación y por qué el intrusismo también afecta al cliente
L'imaginari popular encara pot transmetre la impressió que ser detectiu consisteix a comprar-se una càmera, obrir una web i començar a investigar.
A Espanya passa exactament el contrari.
Detectiu privat és una professió legalment reservada.
No n'hi ha prou amb saber investigar. No n'hi ha prou amb haver estat policia. No n'hi ha prou amb experiència en seguretat, intel·ligència, informàtica o OSINT. I no n'hi ha prou amb anomenar-se «investigador privat», «investigador mercantil» o «agència d'informació».
Per exercir les funcions que la llei reserva al detectiu cal complir requisits de formació i honorabilitat, obtenir habilitació del Ministeri de l'Interior i exercir dins d'un despatx sotmès al règim de la Llei 5/2014 de Seguretat Privada.
I això hauria d'interessar, sobretot, a qui vagi a contractar-ne un.
Primer filtre: la formació
La Llei 5/2014 contempla per als detectius dues vies formatives: títol universitari de grau en l'àmbit de la investigació privada que acrediti les competències exigides, o títol del curs de investigació privada reconegut pel Ministeri de l'Interior.
La normativa de formació ha configurat tradicionalment aquests estudis com una preparació específica i extensa. No estem davant d'un cursset d'investigació.
El detectiu necessita saber com obtenir informació, però sobretot quina informació pot obtenir legalment i com convertir-la després en prova.
Segon filtre: requisits personals
L'article 28 exigeix, entre altres condicions, majoria d'edat, capacitat física i aptitud psicològica, no tenir antecedents penals per delictes dolosos, no haver estat sancionat en determinats períodes per infraccions greus o molt greus en seguretat privada, no haver estat separat del servei en Forces i Cossos de Seguretat o Forces Armades en els dos anys anteriors i no haver estat condemnat en els cinc anys anteriors per determinades intromissions il·legítimes en drets fonamentals.
Aquest darrer requisit és especialment revelador. La professió permet investigar legítimament aspectes de la vida d'altres persones; precisament per això el legislador exigeix garanties especials a qui l'exercirà.
Tercer filtre: habilitació de l'Estat
Correspon a la Direcció General de la Policia habilitar els detectius privats i expedir la Targeta d'Identitat Professional, la TIP.
La TIP no és una targeta corporativa ni una acreditació d'una associació. És la identificació del personal de seguretat privada legalment habilitat.
A més, l'habilitació no s'obté per sempre al marge d'allò que passi després. La pèrdua d'algun dels requisits necessaris pot produir-ne l'extinció i la cancel·lació de la inscripció corresponent.
L'habilitació s'obté una vegada. Les condicions per conservar-la es compleixen cada dia.
No n'hi ha prou amb tenir la TIP: també hi ha l'agència
A Espanya el detectiu exerceix professionalment a través de despatxos de detectius.
El despatx ha de complir requisits propis, presentar la corresponent declaració responsable, quedar inscrit en el registre competent, disposar de seu, portar llibre-registre, conservar expedients i informes, comptar amb assegurança de responsabilitat civil i comunicar els detectius adscrits.
Per tant, quan un client contracta una investigació existeixen dos nivells de garantia: el detectiu habilitat i el despatx legalment constituït des del qual es presta el servei.
Una professió sotmesa a control
Per cada servei s'ha de formalitzar un contracte. Cada encàrrec s'anota al llibre-registre. Ha d'existir expedient. S'ha d'elaborar informe. La documentació i els suports es conserven d'acord amb la llei. Els despatxos presenten memòria anual d'activitats. I els detectius han d'atendre els requeriments d'autoritats i tribunals.
Si un informe s'aporta a un procediment, el professional pot ser citat per ratificar personalment el seu contingut.
Tot això diferencia una activitat professional regulada d'algú que simplement decideix dedicar-se a investigar.
El detectiu respon de la seva feina
El detectiu no lliura informació anònima. Signa un informe, identifica els intervinents, descriu actuacions, conserva suports i pot haver de seure anys després davant d'un jutge.
Quan fa una fotografia ha de pensar no només «he aconseguit la imatge?», sinó també «des d'on l'he obtingut?, era lícita la posició?, podré explicar com es va produir aquesta observació?, puc acreditar que aquest arxiu correspon a aquella actuació?».
L'habilitació no és només una porta d'entrada. És el començament d'una responsabilitat.
El Suprem: la investigació privada està reservada al detectiu
La Sala Tercera del Tribunal Suprem, en sentència de 19 de febrer de 2008, va examinar la pretensió dels anomenats «investigadors comercials i mercantils» de disposar d'un àmbit professional separat.
La resposta va ser clara: el legislador havia optat per unificar la investigació privada en la figura del detectiu privat.
Canviar el nom de l'activitat no en canvia la naturalesa. Si materialment es realitzen funcions reservades per la llei, anomenar-les «verificació», «intel·ligència personal» o «agència d'informació» no elimina les exigències legals.
I qui investiga sense estar habilitat?
La Llei de Seguretat Privada considera infracció molt greu exercir funcions de seguretat privada per a tercers sense disposar de l'habilitació necessària.
I, depenent de les circumstàncies, realitzar actes propis d'una professió sense disposar del títol exigit pot constituir a més delicte d'intrusisme professional de l'article 403 del Codi Penal.
Existeix jurisprudència aplicada a falsos detectius. A l'ATS 170/2014, de 20 de febrer, es va confirmar un cas en el qual s'havien realitzat autèntiques funcions de detectiu sense la titulació necessària, amb seguiments, vigilàncies i investigacions sobre la vida personal de tercers.
Convé distingir delicte i infracció administrativa: no qualsevol irregularitat administrativa equival automàticament a un delicte. Però des de la perspectiva de la Llei de Seguretat Privada, exercir funcions reservades sense habilitació constitueix una infracció molt greu.
El client també pot respondre
La Llei 5/2014 no sanciona únicament l'intrús. També preveu la responsabilitat de l'usuari que el contracta a sabuda.
L'article 59 tipifica com a infracció molt greu la contractació o utilització, amb coneixement de la irregularitat, de serveis de despatxos que no disposin de la declaració responsable necessària o de persones sense habilitació.
Les infraccions molt greus dels usuaris poden implicar multes de 20.001 a 100.000 euros.
L'excusa «jo només era el client» no sempre funciona.
I què passa amb la prova?
No és jurídicament correcte afirmar que qualsevol informació obtinguda per una persona no habilitada queda automàticament anul·lada per aquest únic motiu.
Una cosa és l'exercici il·legal d'una professió; una altra, la il·licitud constitucional de la prova; i una altra, la seva valoració processal.
Però el client que utilitza un intrús renuncia a alguna cosa fonamental: no està contractant l'informe que la LEC reconeix específicament als professionals de la investigació privada legalment habilitats.
L'article 265.1.5è parla precisament d'aquests professionals.
Com comprovar a qui s'està contractant
Demani la TIP i el número d'habilitació. Comprovi que el servei es presta a través d'un despatx legalment inscrit. I exigeixi un contracte d'investigació correctament documentat.
Existeix a més un senyal d'alarma molt senzill: promet allò que un detectiu professional sap que no pot fer.
«Escoltem les seves trucades.» «Entrem al seu correu.» «No cal que m'expliqui el seu interès.» «Això no queda registrat.»
Quan algú presenta una il·legalitat com a avantatge comercial, el client hauria d'acabar la reunió.
Un bon detectiu no és el professional que promet fer-ho tot. És el professional que sap com aconseguir legalment allò que el client necessita demostrar.
Conclusió: una professió reservada per una raó
Qualsevol pot ser detectiu privat a Espanya? No.
Hi ha formació específica. Requisits d'accés. Habilitació estatal. Identificació professional. Despatx sotmès a registre i control. Contractes. Llibre-registre. Informes reglats. Conservació d'evidències. Inspecció i responsabilitat.
I, finalment, hi ha un professional que signa allò que ha investigat i respon personalment per això davant d'un tribunal.
Contractar un detectiu habilitat no és pagar per aconseguir informació. És contractar una investigació professional susceptible de convertir-se en prova.
La veritat té mètode.