Lo que un detective NO puede hacer: el catálogo de pruebas que pueden arruinar un pleito ganado
A la primera entrada d'aquesta sèrie vam explicar per què l'informe de detectiu té plena entrada en judici quan està ben construït. Avui toca l'altra cara: les actuacions que poden convertir una investigació en una bomba de rellotgeria processal.
Perquè una prova mal obtinguda no és només una prova que es debilita. Si vulnera drets fonamentals, pot quedar exclosa i, en determinades circumstàncies, comprometre també altres evidències connectades amb ella. A més, pot generar responsabilitat per a l'investigador i, segons el cas, per a qui va encarregar l'actuació.
Primera distinció: irregular no és el mateix que il·lícita
La pràctica forense confon amb massa freqüència dues categories diferents.
Una prova il·lícita és la que s'obté vulnerant drets fonamentals. En aquests supòsits entra en joc l'article 11.1 LOPJ i, en l'ordre social, l'article 90.2 LRJS.
Una prova irregular pot haver estat obtinguda infringint una norma de legalitat ordinària sense que hi hagi necessàriament una lesió de drets fonamentals. La conseqüència processal no és automàticament la mateixa ni es pot parlar sempre de nul·litat constitucional.
La lliçó professional és senzilla: no tot defecte destrueix un plet, però tot defecte obre un flanc. I quan l'actuació penetra en el terreny dels drets fonamentals, el risc canvia d'escala.
1. Domicilis i llocs reservats
L'article 48 de la Llei 5/2014 estableix una frontera essencial: el detectiu no pot investigar la vida íntima que transcorre en domicilis o altres llocs reservats.
La STS 380/2023, de 25 de maig, és un bon exemple. El Tribunal Suprem va considerar il·lícites les fotografies obtingudes d'un treballador al jardí annex al seu habitatge, atenent la seva integració en l'esfera domiciliària i l'expectativa legítima de privacitat.
La regla moderna ja no és simplement «es veu des del carrer, es pot fotografiar». Cal analitzar l'espai, la seva relació amb el domicili, el seu grau d'exposició i els mitjans utilitzats per observar.
2. Interceptar comunicacions alienes
Un detectiu no pot interceptar converses o comunicacions de tercers en les quals no participa.
L'article 18.3 CE protegeix el secret de les comunicacions i determinades conductes d'intercepció o accés no autoritzat poden generar, a més d'il·licitud probatòria, responsabilitat penal d'acord amb el Codi Penal.
Cosa diferent és l'enregistrament fet per un dels propis interlocutors. La STC 114/1984 va establir que qui grava una conversa en la qual participa no vulnera per aquest sol fet el secret de les comunicacions, encara que el contingut, la finalitat i la seva eventual difusió puguin plantejar altres problemes d'intimitat.
3. Investigar privadament delictes perseguibles d'ofici com a objecte de l'encàrrec
El detectiu no substitueix la Policia Judicial.
Quan l'encàrrec té per objecte específicament la investigació d'un delicte, la Llei 5/2014 circumscriu aquesta activitat als delictes només perseguibles a instància de part i per encàrrec dels legitimats.
Això no significa que un detectiu no pugui documentar fets econòmics, laborals o mercantils lícits dins d'un encàrrec legítim i que aquests fets acabin revelant indicis d'un delicte públic. En aquell moment escau la col·laboració amb les autoritats competents.
La frontera és clara: documentar fets dins d'una investigació privada legítima no és el mateix que assumir privadament la investigació penal d'un delicte públic.
4. Provocar la conducta que després es pretén provar
El detectiu pot actuar d'incògnit. Pot utilitzar un pretext legítim i crear una ocasió ordinària per observar una conducta preexistent.
El que no ha de fer és fabricar la infracció.
La STS 155/2020, de 19 de febrer, va declarar il·lícita una prova en la qual una detectiu, sota identitat de cobertura, va insistir a que una entrevista se celebrés precisament dins l'horari laboral del treballador i va contribuir decisivament a generar l'absència que després es va utilitzar per acomiadar-lo.
La regla operativa és molt útil: el detectiu pot crear l'ocasió; no ha de crear la conducta.
5. Geolocalització permanent i indiscriminada
La STS 278/2021, de 10 de maig, va considerar il·legítim un seguiment mitjançant GPS col·locat al vehicle de l'investigat durant mesos.
La tecnologia permetia conèixer de manera permanent i indiscriminada la localització de la persona, les vint-i-quatre hores del dia, sense les pauses naturals que existeixen en una vigilància humana.
L'habilitació professional no transforma qualsevol mitjà tècnicament disponible en un mitjà jurídicament admissible.
6. Vigilància desproporcionada
Fins i tot quan el mitjà utilitzat és lícit, la intensitat pot deixar de ser-ho.
Una vigilància de durada limitada, dirigida a una conducta concreta i executada en franges raonables no planteja el mateix problema que una monitorització exhaustiva de la vida d'una persona durant setmanes o mesos.
Raonabilitat, necessitat, idoneïtat i proporcionalitat no són un lema. Són criteris legals que s'han de poder explicar després davant d'un tribunal.
7. Accedir a dades per vies il·legítimes
El fet que una investigació tingui un interès legítim no autoritza l'accés a qualsevol dada.
No es poden obtenir contrasenyes alienes, entrar en comptes privats, interceptar comunicacions, penetrar en sistemes informàtics o accedir sense autorització a bases de dades restringides.
Les fonts obertes i els registres legítimament accessibles poden formar part d'una investigació professional. Els accessos clandestins a informació reservada no.
L'efecte derivat: no existeix una contaminació automàtica
Durant anys s'ha popularitzat l'expressió «fruit de l'arbre enverinat». Convé utilitzar-la amb precisió.
A Espanya, l'exclusió d'una prova derivada no opera de forma mecànica pel mer fet que existeixi una prova originària il·lícita. Des de la STC 81/1998, la jurisprudència constitucional analitza l'anomenada connexió d'antijuridicitat entre la vulneració originària i l'evidència posterior.
Per tant, una prova il·lícita pot comprometre altres proves derivades quan hi hagi una connexió jurídicament rellevant, però no converteix automàticament tot el procediment posterior en nul.
Aquesta precisió no redueix el risc. El fa més realista.
La conclusió de quaranta anys
A Método 3 rebutgem encàrrecs i mètodes amb freqüència. No perquè tècnicament no es puguin executar, sinó perquè el client no necessita informació a qualsevol preu.
Necessita prova que pugui utilitzar.
La professionalitat d'un detectiu es mesura per allò que aconsegueix, però també per allò que sap que no ha d'intentar obtenir.
En investigació privada, el límit no és l'enemic del resultat.
És la seva garantia.
La veritat té mètode.