Investigació patrimonial abans de demandar: com saber si val la pena iniciar un plet de 30.000 €
Hi ha una escena que els advocats coneixen massa bé.
El procediment es guanya. La sentència és favorable. La condemna és ferma. S'inicia l'execució.
I llavors arriba la pregunta que ningú no va fer al principi: on són els béns?
A vegades la resposta és pitjor: hi ha béns?
El client ha invertit anys, honoraris i desenes de milers d'euros per aconseguir un magnífic títol executiu contra una persona o societat de la qual després no troba patrimoni suficient per cobrar.
El plet es va guanyar. Els diners, no.
La investigació patrimonial abans de demandar existeix per invertir aquest ordre.
Guanyar i cobrar són dos problemes diferents
En una reclamació econòmica hi ha dues anàlisis.
El primer és jurídic: tenim raó?, hi ha deute?, hi ha incompliment?, ho podem acreditar?
El segon és econòmic: si guanyem, quines possibilitats hi ha de cobrar?
Una sentència condemnatòria no crea patrimoni.
Si el demandat no té béns embargables, si la societat és buida o si l'activitat econòmica real és mínima, l'èxit processal pot acabar sent econòmicament inútil.
Això no significa necessàriament que no calgui demandar. Significa que el client hauria de decidir amb informació.
L'àmbit econòmic és terreny natural del detectiu
L'article 48.1.a) de la Llei 5/2014 atribueix als detectius les averiguacions necessàries per obtenir i aportar informació i proves, per compte de tercers legitimats, sobre fets o conductes relatius, entre altres, als àmbits econòmic, mercantil i financer.
Naturalment, l'existència d'un deute no concedeix un dret il·limitat a conèixer tot el patrimoni d'una altra persona.
Continua sent necessari acreditar interès legítim, necessitat i proporcionalitat, i respectar els límits d'accés a informació reservada.
Dins d'aquest marc el detectiu pot aportar quelcom que un informe automàtic no proporciona: investigació.
Un informe comercial no és una investigació patrimonial
Una base de dades recopila informació.
Una investigació intenta interpretar una realitat econòmica.
Hi pot haver societats successives, canvis d'administrador, transmissions recents, activitat empresarial observable, immobles, càrregues, participacions, apoderaments i relacions que només adquireixen significat quan es connecten cronològicament.
La feina no consisteix a acumular noms i propietats.
Consisteix a construir un mapa econòmicament intel·ligible per a l'advocat.
Primera pregunta: hi ha patrimoni identificable?
La investigació pot identificar lícitament immobles i drets registrals quan procedeixi, càrregues, vinculacions societàries, activitat empresarial, administradors, apoderats i altres actius o indicis econòmics accessibles conforme al Dret.
Però un detectiu seriós mai no hauria de prometre: «aquest és tot el seu patrimoni».
Hi ha informació —especialment bancària o tributària— a la qual un investigador privat no pot accedir pel simple fet d'estar contractat per un creditor.
El que sí que pot fer és identificar i relacionar allò que legalment es pot averiguar.
Segona pregunta: qui hi ha darrere de l'activitat?
Les activitats econòmiques es poden desenvolupar mitjançant societats, grups familiars, administradors, apoderats o negocis relacionats.
El detectiu no ha de presumir titularitats reals per proximitat.
Pot documentar fets objectius: qui administra, qui representa, qui acudeix a l'establiment, qui negocia, quines societats comparteixen domicili, quan es van constituir, quins canvis es van produir i quina activitat es desenvolupa realment.
Després serà l'advocat qui determini les conseqüències jurídiques.
Tercera pregunta: què ha passat en el temps?
Una fotografia patrimonial és útil. Una pel·lícula sol ser millor.
Quan es va transmetre un immoble? Quan va cessar una societat? Quan va aparèixer una altra? Quan va canviar l'administrador? Abans o després de néixer l'obligació? Abans o després del requeriment?
La coincidència temporal no demostra frau per si sola, però pot proporcionar informació valuosa per decidir quines accions analitzar o quina documentació sol·licitar.
En investigació patrimonial, la data pot ser tan important com el bé.
Quarta pregunta: hi ha activitat econòmica real?
Aquí la investigació privada aporta un dels seus valors diferencials més grans.
Els registres expliquen una part de la realitat. L'observació n'explica una altra.
Una societat pot existir registralment, però està operativa?, rep clients?, qui la dirigeix materialment?, qui hi entra i en surt?, es fa servir realment un immoble determinat per a una activitat econòmica?
La STS 851/2021 ofereix un exemple: una investigació privada va permetre documentar activitat econòmica rellevant d'una persona que al·legava manca de recursos davant d'obligacions derivades del divorci.
Quan la realitat econòmica no apareix completa en els documents, el detectiu pot ajudar a documentar els fets que hi falten.
La pregunta final: val la pena demandar?
Amb el mapa al davant poden aparèixer diversos escenaris.
Hi ha patrimoni identificable: la reclamació disposa d'una perspectiva raonable d'execució.
Hi ha activitat però patrimoni directe limitat: pot ser necessari aprofundir jurídicament en relacions o operacions.
Hi ha canvis patrimonials rellevants: l'advocat pot estudiar accions i, quan procedeixi, mesures cautelars.
No apareix patrimoni suficient ni activitat rellevant: també és un resultat. Potser el millor servei és evitar que el client inverteixi 30.000 euros més per aconseguir un títol de recuperació molt incerta.
Saber quan no demandar també és guanyar.
Investigació i mesures cautelars
Un informe de detectiu no concedeix per si mateix una mesura cautelar.
El tribunal haurà d'examinar els pressupòsits legals corresponents.
Però conèixer prèviament la realitat patrimonial pot ajudar l'advocat a formular una sol·licitud més concreta: quina mesura interessa, sobre quin actiu, quins fets justifiquen el risc i quines modificacions s'han produït.
Abans és millor que després
Abans de la demanda, la investigació permet decidir si litigar, contra qui, amb quina estratègia i quina informació addicional obtenir.
Durant el procediment, permet actualitzar l'escenari.
Després de la sentència, continua sent útil, però el problema ja existeix i el deutor ha tingut temps per preparar-se.
Per això proposem als despatxos incorporar l'anàlisi de recuperabilitat a l'inici dels assumptes econòmicament rellevants.
Una due diligence del litigi
Ningú no compra una empresa sense revisar-ne l'actiu.
Per què invertir desenes de milers d'euros en un procediment sense estudiar la capacitat potencial de recuperació?
Demandar és també una decisió econòmica.
Una investigació patrimonial prèvia es pot entendre com una due diligence de recuperabilitat del litigi.
Primer: podem guanyar?
Després: si guanyem, quines possibilitats hi ha de cobrar?
Allò que un detectiu no pot fer
No pot accedir il·lícitament a comptes bancaris, informació tributària reservada, sistemes informàtics aliens, contrasenyes, comunicacions privades o bases de dades restringides sense cobertura jurídica.
La investigació professional es construeix amb fonts lícites, registres, documentació accessible conforme al Dret, investigació mercantil, fonts obertes, observació quan resulti pertinent, contrast, cronologia i anàlisi.
La diferència entre una base de dades i una investigació és en tres verbs: contrastar, relacionar, explicar.
I després arriba el jutjat
Quan hi ha títol executiu, la LEC ofereix a l'òrgan judicial eines més intenses. L'article 589 preveu el requeriment a l'executat perquè manifesti béns i drets, i l'article 590 regula la investigació judicial del patrimoni, permetent adreçar-se a entitats, organismes i registres en els termes legals.
La investigació privada i l'averiguació judicial no competeixen. Es complementen.
El detectiu pot arribar abans, identificar línies i contextualitzar. El jutjat disposa després de facultats coercitives a les quals un investigador privat no pot accedir.
Conclusió
La investigació patrimonial preprocessal no garanteix el cobrament ni substitueix el tribunal.
Fa quelcom potser més important: permet decidir abans de gastar.
Identifica actius i activitat accessibles lícitament, reconstrueix relacions econòmiques, ordena cronologies i redueix la incertesa.
Una sentència favorable és un magnífic resultat jurídic. Però quan l'objectiu és cobrar, importa tant guanyar com poder executar allò guanyat.
A Método 3 portem des de 1985 investigant la realitat que hi ha darrere del paper.
La veritat té mètode.