Interès legítim: la clau jurídica que obre —o tanca— tota investigació privada
Totes les setmanes algú truca a un despatx de detectius amb una petició semblant: «Vull saber-ho tot sobre aquesta persona».
La resposta d'un detectiu professional hauria de ser sempre la mateixa: «Per a què?» I, tot seguit: «Amb quin dret?»
Aquestes dues preguntes no són una formalitat. Són el punt de partida jurídic de tota investigació privada a Espanya. La Llei 5/2014 ho anomena interès legítim.
La llei exigeix saber per què s'investiga
L'article 48.2 de la Llei de Seguretat Privada exigeix, en tot cas, que el sol·licitant acrediti l'interès legítim que al·lega i que aquesta acreditació quedi incorporada a l'expedient de contractació i investigació.
Per tant, quan una agència pregunta per la relació amb l'investigat, la finalitat de l'encàrrec o la documentació que ho justifica, no està complicant la feina. Està complint la llei i protegint la futura prova.
Sense encàrrec previ no hi ha servei
La investigació professional comença amb un client legitimat i un objecte concret. L'article 25 de la Llei 5/2014 exigeix formalitzar per escrit un contracte per cada servei d'investigació.
Primer hi ha una necessitat. Després s'identifica el dret o interès que la justifica. Es concreta l'objecte. Es formalitza l'encàrrec. I aleshores comença la investigació.
Un detectiu professional no recopila informació per iniciativa pròpia per vendre-la després a qui pugui interessar-li.
L'interès no es presumeix: s'acredita
Depenent del cas, l'acreditació pot consistir en un contracte incomplert, un deute, una resolució judicial, una relació laboral, un pacte de no competència, una relació societària, un procediment, un conflicte familiar amb conseqüències jurídiques o un dret de crèdit.
No existeix un «certificat d'interès legítim» universal.
El que existeix és una realitat jurídica capaç de respondre a aquesta pregunta: quina relació hi ha entre aquest client, aquesta persona investigada i aquests fets concrets?
El detectiu també ha de valorar l'encàrrec
El client no decideix unilateralment que el seu interès és legítim i obliga el detectiu a executar allò sol·licitat.
El despatx l'ha d'examinar. La Llei considera molt greu realitzar investigacions privades a favor de sol·licitants en els quals no concorri un interès legítim.
Preguntar no és desconfiança. Preguntar és exercir professionalment.
Supòsits habituals d'interès legítim
No existeix una llista tancada, però a la pràctica apareixen grups clars.
Relacions contractuals: incompliments, competència, exclusivitat, ús indegut de béns o desviació d'activitat.
Relacions laborals: comprovació de fets rellevants per al compliment d'obligacions laborals.
Relacions societàries o mercantils: conflictes d'interessos, desviacions de negoci, operacions i relacions econòmiques rellevants.
Relacions familiars amb efectes jurídics: aliments, pensions, custòdia, patrimoni i compliment de resolucions.
Exercici o defensa d'accions judicials: quan una persona coneix un fet però necessita obtenir i documentar evidència per poder-lo demostrar.
El cas de la STS 851/2021
Una dona va contractar un detectiu per obtenir proves sobre l'activitat professional i econòmica del seu exmarit, que incomplia obligacions econòmiques derivades del divorci.
L'investigat va demandar el detectiu i la seva exesposa per intromissió en la intimitat i pròpia imatge.
El Tribunal Suprem va rebutjar la pretensió: hi havia interès legítim, la investigació era idònia per obtenir informació difícil d'aconseguir per altres mitjans, les actuacions van respectar els límits espacials i els informes tenien finalitat probatòria.
La investigació no era legítima perquè el detectiu pogués investigar lliurement qualsevol persona. Ho era perquè existia una relació jurídicament justificable entre el dret de la clienta, els fets investigats i els mitjans utilitzats.
L'interès legítim delimita també fins on investigar
L'interès legítim no respon només a «podem començar?». També respon a «fins on podem arribar?».
Una investigació per competència deslleial no converteix tota la vida de l'investigat en objecte d'investigació. L'article 49 estableix que l'informe només ha de contenir informació directament relacionada amb l'objecte i la finalitat de l'encàrrec.
L'interès legítim obre la investigació, però també dibuixa el seu perímetre.
Interès legítim i protecció de dades
Tota investigació implica normalment tractament de dades personals. L'article 6.1.f RGPD preveu l'interès legítim com una de les bases que poden legitimar un tractament quan sigui necessari i no prevalguin els drets i llibertats de l'afectat.
Però l'interès legítim de la Llei de Seguretat Privada i l'examen del RGPD no s'han de confondre com si fossin exactament el mateix. La protecció de dades exigeix a més finalitat, necessitat, minimització i proporcionalitat, i determinades categories de dades poden exigir una anàlisi addicional.
Una investigació professional no consisteix a recopilar tantes dades com sigui possible, sinó a obtenir les dades necessàries per acreditar allò que legítimament s'investiga.
Dir «no» forma part del servei
Hi ha encàrrecs sense interès legítim suficient. Hi ha peticions l'objecte de les quals s'ha d'acotar. Hi ha clients que pretenen informació que no necessiten per defensar cap dret.
Dir «així no ho podem fer» no significa perdre un encàrrec. Significa protegir el client.
Perquè l'objectiu de la investigació privada no és aconseguir informació a qualsevol preu. És aconseguir prova utilitzable.
Conclusió
Tota bona investigació s'hauria de poder explicar en una frase: «El meu client tenia dret a conèixer i demostrar aquests fets perquè...».
Allò que ve després d'aquest «perquè» és l'interès legítim.
A Método 3 fem dues preguntes abans de començar: per a què? I amb quin dret?
No són les preguntes que frenen un cas. Són les que permeten començar-lo correctament.
La veritat té mètode.