Enregistrar sense que ho sàpiguen: quan és lícit l'àudio o una càmera oculta en la investigació privada
Poques preguntes generen tanta confusió com aquesta: pot un detectiu enregistrar algú sense el seu consentiment?
La resposta correcta depèn de qui enregistra, on, què es capta, amb quina finalitat i quins drets hi són en joc.
Àudio: la regla de la STC 114/1984
La STC 114/1984, de 29 de novembre, va fixar una distinció fonamental: enregistrar una conversa aliena en la qual no es participa planteja un problema de secret de les comunicacions; enregistrar una conversa pròpia no vulnera per aquest sol fet l'article 18.3 CE, perquè qui rep la comunicació pot retenir-ne el contingut.
Aquesta doctrina s'ha reiterat posteriorment.
Això significa que un detectiu que participa legítimament en una conversa pot, en determinades circumstàncies, documentar-la sense anunciar prèviament l'enregistrament.
Però d'aquesta regla no se segueix que tot ús posterior sigui automàticament lícit.
Enregistrar no és el mateix que difondre
Un enregistrament pot haver estat obtingut lícitament per un dels interlocutors i, tot i així, la seva difusió pública pot vulnerar la intimitat, la pròpia imatge o altres drets.
La finalitat importa.
Utilitzar un fragment pertinent com a prova en un procediment no és el mateix que publicar-lo a les xarxes socials o distribuir-lo fora de la finalitat legítima per a la qual es va obtenir.
En investigació privada, reserva i finalitat són dues cares de la mateixa garantia.
El contingut íntim també importa
El fet que no hi hagi vulneració del secret de les comunicacions no elimina automàticament qualsevol problema d'intimitat.
Una conversa pot contenir informació pertanyent al nucli més sensible de la vida personal. En aquests casos cal analitzar si la seva obtenció, conservació o utilització resulta necessària i proporcionada respecte de l'interès legítim investigat.
La conversa no ha de ser fabricada
Una cosa és participar en una conversa i documentar allò que l'interlocutor manifesta espontàniament.
Una altra és dirigir, pressionar o construir artificialment la conversa fins a aconseguir la frase que després es pretén utilitzar en contra seva.
La jurisprudència sobre provocació ensenya una regla especialment útil: el detectiu pot crear una ocasió d'observació; no ha de fabricar el comportament que pretén provar.
Enregistrar converses de tercers
La regla inversa és clara: el detectiu no pot interceptar comunicacions alienes en les quals no participa.
La captació clandestina de converses de tercers pot vulnerar l'article 18.3 CE i, depenent de les circumstàncies, constituir conductes penalment rellevants d'acord amb l'article 197 del Codi Penal.
No ho demani. Un despatx professional no ho farà.
Càmera oculta: periodisme i investigació privada no són el mateix
La jurisprudència constitucional ha estat especialment restrictiva amb determinades càmeres ocultes periodístiques, sobretot per la seva finalitat de difusió pública.
Però aquesta doctrina no es pot traslladar automàticament a tota captació encoberta realitzada per un detectiu.
La STS 851/2021 va subratllar la diferència entre enregistraments periodístics destinats a la divulgació i captacions realitzades per un professional habilitat amb una finalitat probatòria i dins d'un interès legítim.
Això no significa que la «càmera oculta» sigui lícita pel simple fet que la porti un detectiu. Continua sent necessari analitzar el lloc, la finalitat, la necessitat, la proporcionalitat i el contingut captat.
L'espai continua manant
Una càmera no amplia el territori jurídic del detectiu.
La captació en una via pública o en un establiment obert al públic pot ser legítima quan es limita a allò que resulta rellevant i observable des d'una posició lícita.
En canvi, el domicili i els llocs reservats exigeixen una protecció molt més intensa.
I tampoc no es pot afirmar que tot despatx professional sigui automàticament «espai permès»: depenent de les circumstàncies, una dependència professional pot ser un lloc reservat o allotjar converses i conductes protegides.
La pregunta és sempre concreta: on era el detectiu?, tenia dret a estar-hi?, què podia percebre legítimament?, què va captar i per a què?
Empreses i videovigilància: un règim diferent
Quan la mateixa empresa instal·la càmeres als seus centres de treball, entra en joc un marc específic de control laboral i protecció de dades, entre altres l'Estatut dels Treballadors i la LOPDGDD.
Aquest règim no s'ha de confondre amb la investigació puntual d'un detectiu extern contractat per comprovar uns fets concrets.
La diferència no converteix el detectiu en una excepció il·limitada, però sí que explica per què la investigació privada té un marc professional propi.
Guia ràpida per al client
Enregistrar una reunió en la qual vostè hi participa? Pot ser lícit, però caldrà analitzar la finalitat, el contingut i l'ús posterior.
Enregistrar clandestinament allò que parlen altres persones sense participar-hi? No és una eina legítima d'investigació privada.
Captar amb càmera una conducta observable des d'un espai públic o d'accés legítim? Pot ser lícit si hi ha interès legítim i es respecta la proporcionalitat.
Captar l'interior d'un domicili o un lloc reservat? No.
Difondre públicament un enregistrament obtingut per a un litigi? No és la finalitat per a la qual es va obtenir i pot generar responsabilitat.
Conclusió
El bon detectiu no es pregunta només si tècnicament pot enregistrar.
Es pregunta si jurídicament ho ha de fer, des d'on, durant quant temps i amb quina finalitat.
A Método 3 dissenyem cada captació pensant en el moment en què la part contrària la impugnarà. Perquè el millor enregistrament no és el més espectacular.
És el que es pot explicar i defensar davant d'un tribunal.
La veritat té mètode.