És legal contractar un detectiu privat a Espanya? Sí: investigar per defensar els teus drets està protegit per la llei
Encara avui hi ha clients que arriben a la nostra primera reunió amb una certa prevenció: «Això es pot fer?», «És legal investigar una altra persona?», «Podré utilitzar després allò que descobreixi?».
La resposta, quan hi ha interès legítim i el servei el presta un detectiu habilitat dins dels límits de la llei, és inequívoca: sí.
Contractar un detectiu privat és una activitat expressament prevista i regulada per l'ordenament espanyol. No ens trobem davant d'una zona grisa ni davant d'una activitat simplement tolerada.
I hi ha una dimensió més important: quan la investigació té com a finalitat obtenir fets i proves necessaris per fer valer un dret davant d'un tribunal, l'activitat del detectiu es connecta directament amb el dret fonamental a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa.
La llei no tolera el detectiu: el regula
La Llei 5/2014 de Seguretat Privada dedica un capítol als serveis dels despatxos de detectius privats.
El seu article 48 defineix aquests serveis com les esbrinacions necessàries per obtenir i aportar, per compte de tercers legitimats, informació i proves sobre conductes o fets privats.
I estableix àmbits d'actuació: econòmic, laboral, mercantil, financer, personal, familiar o social i, en determinats termes, la investigació de delictes perseguibles només a instància de part.
La llei utilitza dues paraules essencials: informació i proves.
El detectiu no és simplement algú que esbrina coses. És el professional al qual el legislador habilita per investigar fets privats i convertir el resultat en material susceptible de ser utilitzat per defensar interessos legítims.
La facultat de recórrer a serveis privats
El preàmbul de la Llei 5/2014 es refereix a la facultat dels ciutadans de crear o utilitzar serveis privats de seguretat i a la seva contribució a la protecció de drets i interessos legítims.
La investigació privada forma part d'aquest sistema.
La Sala Tercera del Tribunal Suprem, en sentència de 19 de febrer de 2008, va explicar que el legislador havia unificat la investigació privada en la figura del detectiu privat.
En determinats àmbits de investigació privada ens trobem, per tant, davant la figura professional específicament habilitada per la llei per realitzar aquesta activitat.
Quan hi ha un procediment judicial apareix l'article 24 CE
L'article 24.2 de la Constitució reconeix el dret de tota persona a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa.
Tenir raó i poder demostrar-ho són coses diferents.
Un empresari pot saber que és víctima de competència deslleial. Un progenitor pot saber que l'obligat al pagament d'aliments amaga la seva veritable activitat econòmica. Una companyia pot sospitar un frau intern. Però un tribunal no resol sobre intuïcions: resol sobre fets acreditats.
Aquí apareix una funció essencial del detectiu: transformar una sospita legítima en fets susceptibles de prova.
La Constitució no conté un suposat «dret fonamental a contractar detectius». No cal. El que és rellevant és que reconeix un dret fonamental a la prova i que el legislador ha regulat específicament una professió capaç d'obtenir i aportar determinades proves privades.
Quan una persona recorre legítimament a un detectiu per aconseguir prova necessària per defensar els seus drets, la investigació privada pot convertir-se en instrument de l'exercici efectiu de l'article 24 CE.
Estrasburg: per defensar un dret cal poder obtenir proves
A Köpke contra Alemanya (2010), el TEDH va examinar una vigilància encoberta realitzada amb intervenció d'una agència de detectius davant sospites de sostraccions en un supermercat.
El Tribunal va atendre la limitació temporal i espacial de la mesura, la seva finalitat concreta i l'ús restringit de les dades, i va ponderar l'interès de l'empresari a protegir els seus béns i obtenir proves per als tribunals.
La idea és fonamental: la privacitat és un bé jurídic, però la possibilitat de demostrar davant d'un tribunal que un dret ha estat vulnerat també ho és.
El Tribunal Suprem espanyol: STS 851/2021
Una exdona va contractar un detectiu per acreditar la veritable activitat professional del seu exmarit, que acumulava deutes derivats de l'impagament d'obligacions fixades després del divorci. L'investigat va sostenir que els informes havien vulnerat la seva intimitat i pròpia imatge.
El Tribunal Suprem va rebutjar la pretensió: hi havia interès legítim; la finalitat era obtenir prova per a procediments existents; l'actuació s'havia desenvolupat respectant els límits espacials; i la informació guardava relació amb l'objecte de la investigació.
El cas explica millor que qualsevol definició abstracta quina és la posició jurídica del detectiu: una persona tenia un dret i necessitava demostrar fets rellevants per fer-lo efectiu.
A més, la LEC reconeix expressament el nostre informe
L'article 265.1.5è LEC menciona específicament els informes elaborats per professionals de la investigació privada legalment habilitats.
Llei de Seguretat Privada: el detectiu pot investigar i obtenir informació i proves.
Llei d'Enjudiciament Civil: l'informe resultant pot incorporar-se al procés.
Constitució: les parts tenen dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa.
Les tres peces encaixen.
Tres requisits fan legítim l'encàrrec
Detectiu habilitat
La investigació privada reservada legalment a detectius ha de ser realitzada per professionals habilitats i a través del marc que estableix la Llei de Seguretat Privada.
Interès legítim
No investiguem per curiositat. El sol·licitant ha d'acreditar l'interès legítim que justifica l'encàrrec i aquest ha de quedar documentat.
Investigació proporcionada
L'existència d'interès legítim no permet utilitzar qualsevol mètode. La llei prohibeix investigar la vida íntima desenvolupada en domicilis o llocs reservats i exigeix respecte a la intimitat, l'honor, la pròpia imatge, el secret de les comunicacions i la protecció de dades.
A més imposa raonabilitat, necessitat, idoneïtat i proporcionalitat.
Aquests límits no són una debilitat de la professió. Són precisament allò que converteix una investigació privada en una prova professional.
El que és il·legal no és contractar un detectiu
El que pot ser il·legal és demanar-li que faci allò que la llei prohibeix: entrar en un domicili, interceptar comunicacions, obtenir contrasenyes, accedir il·lícitament a comptes privats, invadir espais reservats o investigar sense interès legítim.
Un despatx professional no existeix per executar qualsevol petició del client. Existeix per convertir una necessitat legítima d'informació en una investigació jurídicament defensable.
Conclusió: defensar un dret exigeix moltes vegades demostrar un fet
Sí, contractar un detectiu privat a Espanya és plenament legal.
Perquè existeix una professió regulada. Perquè la Llei de Seguretat Privada permet obtenir i aportar informació i proves per compte de tercers legitimats. Perquè la LEC reconeix expressament els seus informes. I perquè, quan aquestes proves són necessàries per defensar una pretensió, la seva obtenció se situa al servei d'un dret fonamental essencial: el dret a defensar-se provant.
El bon detectiu no actua al marge dels drets fonamentals. Treballa entre ells.
Protegeix els del client respectant els de la persona investigada i converteix allò que algú sap, sospita o necessita demostrar en quelcom molt més útil davant d'un tribunal: un fet provat.
La veritat té mètode.