L'informe perfecte: anatomia del document dissenyat per resistir la impugnació
Tot el que hem explicat al llarg d'aquesta sèrie acaba concentrant-se en un únic objecte: l'informe.
L'habilitació del detectiu. L'interès legítim. Els límits. La proporcionalitat. Les fotografies. Els vídeos. La traçabilitat. La futura ratificació.
Tot acaba allà.
L'informe és el producte final d'una investigació privada i, quan l'assumpte arriba als tribunals, es converteix en la peça que permetrà reconstruir què va passar, qui ho va observar i com es va obtenir la prova.
La LEC reconeix expressament els informes elaborats per professionals de la investigació privada legalment habilitats. I la Llei 5/2014 dedica el seu article 49 a regular com s'han de confeccionar.
A Método 3 partim d'una regla: l'informe s'escriu per al client, però es redacta pensant en l'advocat contrari.
L'article 49: anatomia legal de l'informe
Per cada servei contractat s'ha d'elaborar un únic informe.
Ha de reflectir el número de registre assignat al servei, les dades de qui l'encarrega, l'objecte de la contractació, els mitjans emprats, els resultats, els detectius intervinents i les actuacions realitzades.
Cada menció compleix una funció: permet reconstruir la investigació.
Un únic servei, un únic informe
La llei vol que existeixi una versió professional identificable del resultat.
No diversos relats paral·lels adaptats a destinataris diferents.
El servei pot generar annexos, fotografies, vídeos i documentació complementària, però l'informe ha de conservar la seva unitat.
Això protegeix la persona investigada, el client i el detectiu.
L'omissió no és un detall estètic
Que un informe incompleixi algun dels requisits de l'article 49 no significa necessàriament que tot el seu contingut quedi automàticament anul·lat.
La valoració processal dependrà de la naturalesa del defecte.
Però les exigències legals no són irrellevants. La mateixa Llei preveu com a infracció l'omissió total o parcial de les dades que obligatòriament ha de contenir l'informe.
La forma no substitueix el fons, però una forma rigorosa protegeix extraordinàriament el fons.
Només allò relacionat amb l'encàrrec
L'article 49.2 conté probablement la millor regla de redacció de tota la llei.
L'informe ha d'incloure únicament informació directament relacionada amb l'objecte i la finalitat de la investigació contractada.
Un detectiu pot arribar a conèixer moltes coses durant una investigació. Això no significa que les hagi d'escriure.
El bon informe no demostra quant sabem. Demostra exactament allò que necessitàvem esbrinar.
Menys informació pot significar millor prova.
Cada dada innecessària obre una pregunta: «Per què va investigar això?».
L'informe ha de sobreviure separat de la memòria del detectiu
Els procediments duren.
Una investigació d'avui pot arribar a judici d'aquí a dos o tres anys.
Per això l'informe ha de permetre reconstruir fidelment l'actuació sense dependre únicament de la memòria: data, hora, lloc, inici i final de la vigilància, desplaçaments, conducta, durada, intervinents, incidències i suports.
L'informe funciona també com a memòria contemporània de la investigació.
L'article 380 LEC converteix cada frase en una futura pregunta
Quan els fets de l'informe no són reconeguts, el seu autor pot ser interrogat com a testimoni.
Abans acredita la seva habilitació, reconeix l'informe i es ratifica.
I l'interrogatori es limita als fets consignats.
Això converteix la redacció en una decisió processal.
Allò que no es va documentar correctament serà difícil de reconstruir després. I allò que es va escriure gratuïtament pot convertir-se en una pregunta incòmoda.
L'informe és el perímetre futur de la declaració del detectiu.
Fets, no conclusions
Malament: «La persona investigada desenvolupa una activitat laboral incompatible amb la seva incapacitat».
Millor: «A les 11.42 hores transporta successivament sis caixes des de l'establiment fins a un vehicle estacionat a vint metres, aixecant-les amb els dos braços i dipositant-les al maleter».
La primera frase conté una conclusió. La segona conté fets.
Serà l'advocat qui n'argumenti el significat, un metge qui en valori la rellevància clínica si resulta necessari i el tribunal qui decideixi.
El detectiu guanya credibilitat quan no intenta ocupar el lloc de cap d'ells.
Qui ho va veure ha de quedar identificat
L'article 49 exigeix reflectir els detectius intervinents i les actuacions realitzades.
Si hi van participar diversos investigadors, ha de quedar clar qui va fer cada observació, qui va fer la fotografia, qui va continuar el seguiment i qui va escoltar una determinada manifestació.
Després arriba el judici i cada professional hauria de poder respondre fonamentalment per allò que va percebre directament.
Informe i suports no són el mateix
L'informe descriu la investigació. Els suports acrediten visualment o sonorament part d'allò descrit.
Una fotografia aïllada pot mancar de context. L'informe proporciona l'hora, el lloc, la seqüència i les circumstàncies.
Però l'informe tampoc no hauria de convertir-se en excusa per descuidar els originals.
Si hi ha un suport rellevant, s'ha de conservar de manera que pugui ser identificat i examinat quan calgui.
Cadena de custòdia? Sí, entesa correctament
L'expressió prové especialment de l'àmbit penal i de la conservació d'evidències materials.
En investigació privada resulta molt útil, però no s'ha de convertir en un ritual importat mecànicament.
Una fotografia de detectiu no necessita necessàriament el mateix procediment formal que una mostra biològica intervinguda per la Policia Judicial.
El que sí que necessita és traçabilitat suficient: d'on va sortir, qui la va obtenir, com es va conservar, què va passar amb l'arxiu i per què podem sostenir que correspon a l'actuació descrita.
Preservar l'original i integritat digital
En evidència digital hi ha una regla: preservar el fitxer natiu.
Les fotografies es poden incorporar a l'informe i els vídeos es poden retallar per facilitar-ne el visionat, però l'original s'ha de conservar correctament mentre existeixi obligació legal o necessitat processal.
Els sistemes criptogràfics afegeixen una altra capa. Un hash permet comprovar si un arxiu ha canviat des que se'n va calcular l'empremta.
Però integritat no significa autenticitat. Un hash demostra que l'arxiu no va canviar des d'aquell moment; no demostra per si sol que l'escena sigui veritable.
Per això la tecnologia complementa el detectiu. No el substitueix.
Documentar transformacions
Si d'un vídeo de quaranta minuts s'utilitza un fragment de dos, es pot fer, però s'ha de conservar la seqüència original i poder explicar l'extracció.
El mateix passa amb conversions de format, compressió, fotogrames o versions incorporades a PDF.
La transformació legítima no és manipulació fraudulenta.
El que és problemàtic és no poder explicar què es va fer.
Autenticar el propi informe
També es pot discutir si el PDF aportat correspon exactament a l'informe lliurat originalment.
Signatura electrònica, segellat temporal, empremtes criptogràfiques o codis de verificació poden permetre comprovar la integritat.
En una era en la qual un document es pot alterar en segons, aquesta capa tindrà cada vegada més importància.
Les quatre regles de redacció de Método 3
1. Cronologia: hora, fet, desplaçament, lloc, conducta i durada.
2. Fet i inferència separats.
3. Tot el que és necessari i només el que és necessari.
4. Escriure per al contrainterrogatori: «Com sonarà aquesta frase quan la llegeixi en veu alta l'advocat contrari?».
Si resulta exagerada, es canvia. Si no sabem com demostrar-la, es canvia. Si barreja fet i opinió, se separa.
Conclusió
L'informe no és només allò que es redacta quan acaba la investigació. Processalment és on comença la seva segona vida.
La primera va passar al carrer. La segona pot passar davant d'un jutge.
El bon informe és legalment complet, informativament mínim, fàcticament precís, amb autors identificats, suports traçables i defensable per qui va realitzar la investigació.
A Método 3 ho resumim així:
investigar és obtenir la prova. Redactar és preparar-la per sobreviure.
Lectura relacionada sobre autenticitat de l'evidència digital i intel·ligència artificial: «La IA: Asedio a la privacidad», Editorial Tirant Lo Blanch: https://editorial.tirant.com/co/libro/la-ia-asedio-a-la-privacidad-9791370213701
La veritat té mètode.