De l'ordre ministerial al Reglament d'IA: quaranta anys d'evolució legal de la investigació privada a Espanya
Método 3 va néixer el 1985.
Aquell any, un detectiu privat espanyol exercia una professió amb una llarga tradició, però encara recolzada en un marc reglamentari molt més fràgil que l'actual.
Quatre dècades després, la mateixa professió disposa d'una llei moderna, reserva d'activitat, habilitació estatal, control administratiu intens, regles sobre interès legítim, proporcionalitat, protecció de dades i un horitzó normatiu que ja inclou la intel·ligència artificial.
Aquest recorregut és també la història de casa nostra.
Els anys vuitanta: una professió encara assentada en normes reglamentàries
L'Ordre del Ministeri de l'Interior de 20 de gener de 1981 regulava aspectes essencials de l'activitat.
Convé precisar una cosa: aquella Ordre no era preconstitucional —es va aprovar després de la Constitució de 1978—, però el seu rang reglamentari va resultar insuficient per sostenir determinades restriccions i un règim sancionador en el nou marc constitucional.
La STC 61/1990 va declarar contràries al principi de reserva de llei determinades previsions del sistema llavors vigent.
Aquella sentència va ser una sotragada per al sector, però també una oportunitat: va obligar a construir una regulació amb rang legal suficient.
La resolució va utilitzar en un passatge l'expressió «relació especial de subjecció», però la jurisprudència constitucional posterior ha advertit que aquella referència no ha de convertir-se en una etiqueta automàtica capaç de justificar qualsevol restricció. El que importa avui és parlar d'un règim administratiu intens d'habilitació, obligacions, inspecció i sanció, clarament establert per la llei.
1992: la primera gran llei moderna de seguretat privada
La Llei 23/1992 va suposar la majoria d'edat normativa del sector.
Va ordenar la investigació privada dins d'un sistema legal de seguretat privada i va reforçar la figura del detectiu habilitat.
Reserva professional
La investigació privada va quedar emmarcada en la figura del detectiu privat, desplaçant fórmules paral·leles d'«investigadors» que pretenien exercir funcions equivalents sense sotmetre's al mateix estatut.
El Tribunal Suprem reafirmaria després que el legislador havia optat per unificar la investigació privada en la figura del detectiu.
Límit penal
La normativa va mantenir una frontera clara respecte de la investigació de delictes públics: el detectiu no substitueix la Policia Judicial, la Fiscalia ni els jutges.
Quan l'encàrrec consisteix específicament a investigar un delicte, la legislació actual reserva al detectiu la investigació dels delictes només perseguibles a instància de part i per encàrrec dels legitimats.
No afirmaria que Espanya sigui «l'únic país del nostre entorn» amb aquesta limitació sense un estudi comparat específic. Sí que es pot dir que es tracta d'una restricció característica i especialment rellevant del nostre model.
Control administratiu
Habilitació, registres, llibres, inspecció i règim sancionador van passar a formar part d'un model professional molt més estructurat.
Amb aquella llei vam créixer i vam ratificar informes durant els anys en què la jurisprudència anava perfilant l'estatut probatori del detectiu.
2000: la LEC reconeix expressament l'informe
La Llei d'Enjudiciament Civil de l'any 2000 va suposar un altre moment decisiu.
L'article 265.1.5è va reconèixer expressament els informes elaborats per professionals de la investigació privada legalment habilitats sobre fets rellevants per a les pretensions de les parts.
I l'article 380 va regular la declaració dels seus autors.
El detectiu va deixar d'aparèixer només a través de construccions jurisprudencials: el seu informe va entrar expressament en el text processal.
2014: la llei de la maduresa
La Llei 5/2014 és el marc vigent i probablement el text que millor ha conceptualitzat la professió.
Va definir els serveis d'investigació privada.
Va convertir l'interès legítim acreditat en una condició expressa d'acceptació de l'encàrrec.
Va establir límits sobre domicilis i llocs reservats.
Va positivitzar els principis de raonabilitat, necessitat, idoneïtat i proporcionalitat.
Va regular l'informe, el seu contingut, minimització, conservació i reserva.
I va reforçar l'estructura de despatx, contractació i control.
La professió va deixar d'estar regulada només per «què pot fer» i va passar a estar-ho també per per què ho pot fer, fins on i com ho ha de documentar.
2016-2018: la protecció de dades com a segona capa
El Reglament General de Protecció de Dades de 2016 i la LOPDGDD de 2018 van fer explícita una realitat que la investigació privada ja coneixia: investigar implica tractar dades personals.
A partir d'aquí el detectiu no només necessita interès legítim conforme a la Llei de Seguretat Privada.
Ha d'analitzar també la base jurídica del tractament, la finalitat, la minimització, la proporcionalitat, la seguretat, la conservació i els drets de la persona afectada.
Això no va reduir la utilitat de la professió.
La va fer més exigent.
2020-2026: l'expectativa de privacitat i l'escrutini tecnològic
Els darrers anys han afegit una nova capa, desenvolupada en bona part pels tribunals.
La STS 380/2023 sobre el jardí va mostrar que la vella regla «via pública sí / domicili no» era massa simple.
L'expectativa legítima de privacitat obliga a analitzar espais, context, visibilitat i mitjans tècnics.
La STS 278/2021 sobre GPS va recordar que un mitjà tecnològicament disponible pot resultar desproporcionat per la intensitat de la monitorització.
I les resolucions recents sobre zoom, balcons i espais annexos mostren que el tribunal ja no pregunta només on estava el detectiu.
Pregunta també què podia veure sense la màquina.
La intel·ligència artificial: la següent frontera
El Reglament (UE) 2024/1689 d'Intel·ligència Artificial introdueix una nova capa normativa.
Des de 2026 han començat a desplegar-se obligacions de transparència rellevants per a contingut sintètic i deepfakes.
Per a la investigació privada, l'impacte serà més ampli.
IA aplicada a l'OSINT.
Classificació de grans volums de dades.
Anàlisi d'imatges.
Detecció de patrons.
Autenticació d'evidències.
Generació de contingut sintètic.
Tot això exigeix una cosa que a M Intelligence resumim en una idea: traçabilitat entre dada, finalitat, legitimació i resultat.
Com més potent sigui l'eina, més important serà saber d'on va sortir cada dada i per què es podia utilitzar.
El que ensenyen quaranta anys
Mirada amb perspectiva, l'evolució dibuixa una constant.
Cada nova exigència reguladora ha debilitat l'investigador improvisat i ha enfortit el professional que treballa bé.
La reserva de llei va expulsar l'arbitrarietat reglamentària.
La regulació de 1992 va ordenar el sector.
La LEC va reconèixer processalment l'informe.
La Llei 5/2014 va exigir causa, proporcionalitat i minimització.
El RGPD va elevar l'estàndard de la dada.
La jurisprudència moderna ha elevat l'estàndard de la privacitat.
I la IA elevarà l'estàndard de la traçabilitat i de l'autenticitat.
Conclusió
Método 3 va néixer el 1985 i ha treballat durant quatre dècades mentre la professió canviava al nostre voltant.
No hem passat d'una professió sense regles a una professió limitada per massa regles.
Hem passat d'un marc més rudimentari a una professió més reconeixible, professional i defensable davant els tribunals.
La història legal de la investigació privada a Espanya és, en bona mesura, la història de com l'ofici va aprendre a convertir tècnica en prova i discreció en responsabilitat.
O, dit amb el nostre lema:
la veritat va anar guanyant mètode.
Lectura relacionada: La IA: Asedio a la privacidad — Editorial Tirant Lo Blanch
La veritat té mètode.